|
PAB 260/99
DICTAT PER LA
DELEGACIÓ DE BARCELONA DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, COMPOSTA PELS
SENYORS: SENYOR EDUARDO DE PAZ FUERTES, PRESIDENT; DOÑA LAURA ZAPATA MARTÍNEZ;
SENYOR JUAN JOSÉ MECA SAAVEDRA I DON CARLOS CRUZ CORPAS, VOCALS, EN L'EXPEDIENT
PAB 260/99, A O S C O-2 BCN, EL DIA SETZE DE JULIOL DE MIL NOU-CENTS
NORANTA NOU.
FONAMENTS D'EQUITAT
No hi ha cap dubte en que les dues parts mantenen una sintonia sobre aquest tema, ja que en el marc de la negociació es van proposar i van oferir diversos percentatges d'increment per al segon any de vigència del Conveni, pel que, sembla clar que el mateix haurà de tenir una vigència de dos anys.
b) Increment salarial per 1999:
. La representació empresarial ofereix un increment del 2%.
c) Revisió per a l'any 2000:
· La representació de l'empresa ofereix un increment del 0,25% sobre l'IPC real de 1999 o, alternativament, un increment del 0,5% sobre l'IPC previst de l'any 2000.
d) Salaris Grup 5º:
· La representació de l'empresa ofereix un increment del 3%.
e) Complement personal Grup 5º:
· La empresa ofereix el 550 pessetes per dia efectiu de treball.
f) Hores nocturnes i festives:
· La representació empresarial ofereix 100 pessetes d'increment sobre cada hora de les característiques assenyalades.
5.- S'ha constatat durant el tràmit d'audiència, a través de les manifestacions de les dues representacions, que existeix en l'empresa un grup 5è on els salaris dels quals no reuneixen similitud quantitativa amb els dels treballadors d'altres grups o seccions, sent voluntat unànime de les dues parts procurar una millora dels salaris dels treballadors de l'esmentat Grup 5è, amb objecte de tancar el ventall salarial afavorint al màxim als mateixos.
6.- D'altra banda, ha quedat constància que determinats conceptes han estat negociats en reunions anteriors havent-se assolit preacords que, amb la resolució respecte a les discrepàncies existents sotmeses a arbitratge, hauran de configurar el contingut del Conveni Col·lectiu de l'Empresa.
7.- Igualment, les dues parts han acordat que els increments salarials que es determinin en el laude arbitral hauran de girar sobre els mateixos conceptes acordats, sobre això, en el conveni de 1998.
8.- L'actuació dels àrbitres en matèria d'arbitratge d'equitat, reuneix unes característiques ben diferenciades dels propis arbitratges de dret, sent missió dels àrbitres actuar en justícia, valorant totes les qüestions plantejades i els efectes que les mateixes poden tenir en l'àmbit economicofinancer de l'empresa, així com la repercussió que les mateixa poden tenir en el poder adquisitiu dels treballadors.
9.- En les circumstàncies actuals en les que els Poders Públics requereixen dels agents socials una moderació salarial, indispensable per convergir amb els altres països membres de la Unió Europea, és criteri unànime d'aquest Tribunal Laboral de Catalunya que la solució que s'arbitri ha de tenir en compte aquests aspectes, actuant amb moderació quantitativa a l'hora d'establir els increments salarials, que en cap cas hauran de suposar una minva de la capacitat de poder adquisitiu dels treballadors. En la mateixa forma, entén aquest Tribunal que els treballadors del Grup 5è pels seus especials circumstàncies són mereixedors d'una superior consideració en l'ordre quantitatiu de les millores que es reflecteixin amb objecte d'acostar les seves retribucions salarials a les de la resta de la plantilla.
En consideració a l'anterior, la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, emet el següent
LAUDE
PRIMER:.- VIGÈNCIA.
La vigència del Conveni serà de dos anys, finalitzant el 31 de desembre de l'any 2000.
SEGON:.- INCREMENT SALARIAL PER L'ANY 1999.
L'increment salarial per 1999 serà per tot el personal de l'empresa, a excepció dels treballadors del Grup 5è de:
2,25% a partir del 01/07/1999.
TERCER:.- REVISIÓ SALARIAL ANY 2000.
La revisió salarial per a l'any 2000, és a dir, a partir de l'1 de gener de l'esmentat any, serà igual, en percentatge al que s'estableixi per l'IPC real per 1999 més 0,25 punts. Tal revisió afectarà a tot el personal de l'empresa, a excepció dels treballadors del grup 5è.
QUART:.- GRUP 5è.
Els treballadors del Grup 5è tindran un increment salarial des de 01/01/1999 del 3,25%.
La revisió per a l'any 2000, és a dir, des del 01/01/2000, serà del percentatge corresponent a l'IPC real de l'any 1999 més 0,50 punts.
CINQUÈ:.- COMPLEMENT PERSONAL.
El Complement personal per als treballadors del Grup 5è haurà d'establir-se en 600 pessetes per dia efectiu de treball.
SISÈ:.- HORES NOCTURNES Y FESTIVES.
S'incrementaran per al Grup 5è i per aquells treballadors que no percebin aquests conceptes en 100 pessetes/hora.
El laude únicament podrà recórrer-se davant els Tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o audiència); aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració de drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de set dies hàbils a comptar des de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar de l'àrbitre o àrbitres, l'aclariment d'algun dels punts d'aquell, que haurà de facilitar-se en el termini màxim de 10 dies hàbils.
El tràmit d'aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol·licitar de l'àrbitre o àrbitres, única i exclusivament, l'adequada matisació o aclariment d'algun dels punts continguts en el laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits en la resolució arbitral.
Eduardo de Paz Fuertes
PAB 298/98
DICTAT PER LA DELEGACIÓ DE BARCELONA DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, COMPOSTA PELS SENYORS: DON FRANCISCO JAVIER MORENO BURGOS, PRESIDENT; DOÑA ENRIQUETA DELGADO BASTIA; DON FERNANDO ALBISU CODINA I DOÑA MARISOL MORALES DE CANO, VOCALS, EN
L'EXPEDIENT PAB 298/98 BBA F E, S.A., EL DIA 28 DE GENER DE MIL NOU-CENTS NORANTA
NOU.
2º.- La qüestió a dirimir que és objecte de l'arbitratge al que se sotmeten totes dues representacions es concreta en el següent:
Determinar la producció a activitat normal en les següents illes: 1.-PREMSA 10 Y PREMSA 11 2.-PREMSA 14 Y PREMSA 15
3º.- L'arbitratge al que se sotmeten totes dues representacions té qualitat d'arbitratge de dret.
4º.- Amb la firma de la present Acta de Conciliació/Mediació que reflecteix l'acord entre les parts, es dóna per formalitzat el Conveni Arbitral.
5º.- Amb el present acte de conciliació es dóna compliment al tràmit d'Audiència previst en el Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
6º.- La Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya sol·licitarà, en funció de les competències assignades pel Reglament de Funcionament, informe pericial a la Comissió Tècnica d'Organització del Treball del propi Tribunal, que tindrà la consideració de document intern per ús exclusiu dels membres de la pròpia Delegació, no formant part, per tant del present expedient.
7º.- Totes dues representacions deixen constància expressa que el Laude Arbitral que es dicti com a conseqüència de l'arbitratge al que se sotmeten voluntària i expressament, tindrà efectes vinculants d'acord amb la legislació vigent, comprometent-se a estar i passar pel que en ell s'estableixi.
FONAMENTS JURÍDICS
LAUDE
La producció a activitat normal a les illes premses 10 i 11 i premses 14 i 15, és la següent:
El Laude únicament podrà recórrer-se davant els tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d'audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de set dies hàbils a comptar des de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar a l'àrbitre o àrbitres l'aclariment d'algun dels punts d'aquell.
Fco. Javier Moreno Burgos
PAB 195/99
DICTAT PER LA DELEGACIÓ DE BARCELONA DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, COMPOSTA PELS SENYORS: DON JOSÉ LUÍS SORTIT BANÚS, PRESIDENT; DOÑA MARISOL MORALES DE CANO; DON RAFAEL MARTÍNEZ ROMERO I DOÑA CARMINA LÁZARO ALAYA, EN L'EXPEDIENT PAB 195/99, BRS, S.A., EL DIA CINC DE JULIOL DE MIL NOU-CENTS NORANTA
NOU. Tercer. Degudament citades les parts va ser intentada la Conciliació-Mediació del Tribunal Laboral de Catalunya el dia 2 de juny de 1999, concloent aquesta amb el resultat d'ACORD, en els termes que a continuació es transcriuen:
2º.- La qüestió a dirimir que és objecte de l'arbitratge al que se sotmeten totes dues representacions es concreta en el següent:
Determinar la producció normal, amb el sistema establert en l'empresa MTM2, de les següents línies del
Mòdul 4: - Tigra. - Corsa 2 portes i 4 portes.
3º.- L'arbitratge al que se sotmeten totes dues representacions té qualitat d'arbitratge de dret.
4º.- Amb la firma de la present Acta de Conciliació/Mediació que reflecteix l'acord entre les parts, es dóna per formalitzat el Conveni Arbitral.
5º.- Amb el present acte de conciliació es dóna compliment al tràmit d'Audiència previst en el Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
6º.- La Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya sol·licitarà, en funció de les competències assignades pel Reglament de Funcionament, informe pericial a la Comissió Tècnica d'Organització del Treball del propi Tribunal, que tindrà la consideració de document intern per ús exclusiu dels membres de la pròpia Delegació, no formant part, per tant del present expedient.
7º.- Totes dues representacions deixen constància expressa que el Laude Arbitral que es dicti com a conseqüència de l'arbitratge al que se sotmeten voluntària i expressament, tindrà efectes vinculants d'acord amb la legislació vigent, comprometent-se a estar i passar pel que en ell s'estableixi.
FONAMENTS JURÍDICS
- En el model Corsa 2 portes, que consta d'11 llocs de treball, la producció normal de la línia es donarà per al cas que intervenen 5 operaris.
- En el model Corsa 4 portes, que consta de 10 llocs de treball, la producció normal de la línia es donarà per al cas que intervenen 5 operaris.
- Prorrogar el termini de lliurament de l'informe del TLC, allargant-ho en 15 dies naturals (fins al 8 de juliol).
Per tot el que antecedeix, es dicta el següent
LAUDE
La producció normal, amb el sistema establert en l'empresa MTM2, de les següents línies del Mòdul 4, és la següent:
És per això que per establir els temps normals totals (muntatge però elements de freqüència) de les operacions estudiades, hauran de incrementar-se els temps normals objecte d'aquest estudi amb els temps correctes o normals establerts per l'Empresa per aquelles operacions freqüencials. El laude únicament podrà recórrer-se davant els Tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o audiència); aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració de drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de set dies hàbils a comptar des de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar de l'àrbitre o àrbitres, l'aclariment d'algun dels punts d'aquell, que haurà de facilitar-se en el termini màxim de 10 dies hàbils.
El tràmit d'aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol·licitar de l'àrbitre o àrbitres, única i exclusivament, l'adequada matisació o aclariment d'algun dels punts continguts en el laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits en la resolució arbitral.
José Luís Sortit Banús
PAB 280/99
DICTAT PER LA DELEGACIÓ DE BARCELONA DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, COMPOSTA PELS SENYORS: DON FRANCISCO JAVIER MORENO BURGOS, PRESIDENT; DON JOSÉ MANUEL MOYA CASTILLA; DON IGNASI PUIG HERNÁNDEZ; DON ALEX GRAU ORTS, VOCALS, EN L'EXPEDIENT PAB 280/99 FML,
S.A., EL DIA DOTZE DE NOVEMBRE DE MIL NOU-CENTS NORANTA NOU.
Segon.- Que en el cinquè dels acords continguts en la citada acta s'establia que el resultat final de la negociació hauria de comprendre els temps de treball, sistema de primes i la seva quantia. En cas de desacord, total o parcial sobre els punts anteriors, les dues parts acordaven sotmetre's al procediment d'ARBITRATGE previst en el Reglament del Tribunal Laboral de Catalunya.
Tercer.- Que les parts no han aconseguit arribar a un acord en el període de negociació iniciat el passat 1 de juliol i que es va donar per
conclòs amb submissió expressa a l'arbitratge del Tribunal. Als efectes oportuns s'aporten com documents núm. 2 al 7 les actes de les reunions, així com la documentació aportada per l'empresa, tant d'inici, com a sol·licitud de la representació dels treballadors, i que consta reflectida en les mateixes actes.
Que per mitjà del present, i d'acord amb l'article 10.2 i .3 del Reglament de Funcionament del Tribunal laboral de Catalunya, vinc formular ESCRIT INTRODUCTORI en sol·licitud d'ARBITRATGE, fent constar el següent:
b) El nom de l'empresa és "FML, S.A.", té el seu domicili en 08007- Igualada. La seva activitat és la de confecció de gènere de punt. Ocupa a 230 treballadors i el conveni col·lectiu d'aplicació és el General per a la Indústria del Tèxtil i de la Confecció i el seu Annex IV. El sector empresarial al que pertany és el Tèxtil.
c) L'exposició dels fets que motiven el conflicte vénen exposats en l'acta de conciliació ressenyada anteriorment i que s'acompanya com document 1. En resumeixen:
- L'Empresa revisa els temps de les operacions i els aplica pel procediment previst en l'art. 13.II del Conveni Col·lectiu.
- Els treballadors no estan d'acord i consideren que es deu acudir al procediment previst a l'apartat I del mateix art. 13 del Conveni Col·lectiu.
- Paral·lelament l'empresa planteja la necessitat de modificar el sistema de primes per motius econòmics i productius acudint al procediment de l'art. 41 de l'E.T.
La taula d'activitat resultant i la seva manifestació gràfica correspon a la línia verd del document annex a la present acta.
2.- A l'esmentada taula d'activitat resultant els hi serà d'aplicació el sistema existent en el Conveni Col·lectiu Estatal del Sector de la Indústria Tèxtil i de la Confecció (75-100), en el que l'activitat 75 correspon al salari base establert en el Conveni més les quantitats que es determinen en el punt tercer, i l'activitat 100 correspon a l'equivalent al 53% del salari base establert en el Conveni.
Per a les activitats intermèdies s'estarà a la proporcionalitat de la gràfica.
3.-Les quantitats fixades a continuació en funció d'allò que es disposa en l'apartat segon són:
4.- En relació a la controvèrsia existent en matèria de temps, les dues parts acorden:
1.- Totes dues representacions se sotmeten expressament al tràmit d'arbitratge previst en els articles 16 i següents del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, i a aquests efectes nomenen per unanimitat a la pròpia Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya que ha conegut del procediment de Conciliació/Mediació.
2.- La qüestió a dirimir que és objecte de l'arbitratge al que se sotmeten totes dues representacions es concreta en el següent:
Determinar la producció normal dels diferents processos de confecció i acabat en el sistema 75-100.
3.- L'arbitratge al que se sotmeten totes dues representacions té qualitat d'arbitratge de dret.
4.- Amb la firma de la present Acta de Conciliació/Mediació que reflecteix l'acord entre les parts, es dóna per formalitzat el Conveni Arbitral.
5.- Amb el present acte de conciliació es dóna compliment al tràmit d'Audiència previst en el Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
6.- La Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya sol·licitarà, en funció de les competències assignades pel Reglament de Funcionament, informe pericial a la Comissió Tècnica d'Organització del Treball del propi Tribunal, que tindrà la consideració de document intern per ús exclusiu dels membres de la pròpia Delegació, no formant part, per tant del present expedient.
La intervenció dels tècnics que componen l'esmentada Comissió s'ajustarà als paràmetres lògics que han de configurar un informe pericial, sense que sigui factible, per tant, la realització d'estudis de mesurament que representin una utilització de l'esmentat servei en termes superiors als establerts, és per això, que únicament podran realitzar el seu dictamen tècnic dins dels límits pressupostaris establerts sobre això pel Patronat de la Fundació Tribunal Laboral de Catalunya, segons el preceptuat a l'article 16.8 del Reglament de Funcionament de Catalunya.
La representació de l'empresa es compromet a assumir el possible excés sobre la quantitat destinada per aquest Tribunal per a l'elaboració de l'esmentat informe tècnic, fins a la quantitat de 750.000 pessetes.
La Comissió de Tècnics d'Organització del Treball del Tribunal Laboral de Catalunya efectués els seus treballs tenint en compte el límit pressupostari configurat pels dos paràgrafs anteriors, iniciant el seu estudi a partir
d'aquelles operacions en les que existeixin majors diferències.
La Comissió de Tècnics del Tribunal efectuarà l'informe esmentat a partir del 6 de setembre de 1999, data en la que iniciaran el seu còmput els terminis establerts en el Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, respecte del procediment d'arbitratge i d'emissió de l'informe sol·licitat.
7.- Totes dues representacions deixen constància expressa que el Laude Arbitral que es dicti com a conseqüència de l'arbitratge al que se sotmeten voluntària i expressament, tindrà efectes vinculants d'acord amb la legislació vigent, comprometent-se a estar i passar pel que en ell s'estableixi.
FONAMENTS JURÍDICS
l'Esmentat treball es va realitzar durant els dies 23 i 29 de Setembre, 6, 13, 19, 21 i 29 d'Octubre i 4 de Novembre, tots ells a dedicació completa, més les tasques d'escrutini i càlcul dels estudis de temps efectuades en gabinet.
Per tot el que antecedeix, es dicta el següent
LAUDE
La producció normal, en peces per hora a activitat 75 de l'escala 75-100, de les diferents processos de confecció i acabat, és la següent::
DESCRIPCIÓ DE L'ARTICLE: SHORT GRADUATES
DESCRIPCIÓ DE L'ARTICLE: SHORT TAC
DESCRIPCIÓ DE L'ARTICLE: SHORT LEND
DESCRIPCIÓ DE L'ARTICLE: SHORT AWAY
DESCRIPCIÓ DE L'ARTICLE: PIJAMA GRID
DESCRIPCIÓ DE L'ARTICLE: PIJAMA PRIKS
DESCRIPCIÓ DE L'ARTICLE: PIJAMA CUP
DESCRIPCIÓ DE L'ARTICLE: PIJAMA NEUTER
L'operació 787VBA13, correspon al mètode operatori de control pur, és a dir sense separació de defectes ni neteja de taques. Sent la producció normal per a la brusa de 69,58 peces/hora i per al pantaló de 81,36 peces/hora
DESCRIPCIÓ DE L'ARTICLE: REBIK CUP
DESCRIPCIÓ DE L'ARTICLE: REBIK RED FLASH
DESCRIPCIÓ DE L'ARTICLE: REBIK BACK
DESCRIPCIÓ DE L'ARTICLE: REBIK AWAY
DESCRIPCIÓ DE L'ARTICLE: BRAGA GET OUT
DESCRIPCIÓ DE L'ARTICLE: BRAGA MAGIC
DESCRIPCIÓ DE L'ARTICLE: TOP FILMS
DESCRIPCIÓ DE L'ARTICLE: DIVERSOS
DESCRIPCIÓ DE L'ARTICLE: DIVERSOS
Respecte a les operacions de "COMPLETAR (701)", després de ser analitzades en detall, es conclou que per les seves especials característiques de variabilitat pel que fa al mida dels components que conformen una penyora, haurien de ser objecte d'una anàlisi exhaustiu per determinar quina és la producció normal, en funció de l'esmentat mida. Anàlisi aquest que excedeix a les possibilitats de dedicació dels tècnics del Tribunal Laboral de Catalunya en el present estudi. El Laude únicament podrà recórrer-se davant els tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d'audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima. En el termini de set dies hàbils a comptar des de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar de l'àrbitre o àrbitres, l'aclariment d'algun dels punts d'aquell, que haurà de facilitar-se en el termini màxim de 10 dies hàbils. El tràmit d'aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol·licitar de l'àrbitre o àrbitres, única i exclusivament, l'adequada matisació o aclariment d'algun dels punts continguts en el laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits en la resolució arbitral.
PAB 310/99
LAUDE ARBITRAL DICTAT EL 22 DE DESEMBRE DE 1999 PER EDUARDO ROJO TORRECILLA,
MEMBRE DEL COS D'ÀRBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA COM A VIA DE SOLUCIÓ
AL CONFLICTE EXISTENT EN LA EMPRESA "IAC , S.A.".
FETS
PRIMER. Amb data 10 de novembre de 1999, D, J HG, Delegat de zona de l'empresa IAC,
S.A., i D. JBC, president del Comitè d'Empresa, van presentar escrit davant el TLC en el que manifestaven l'acord de sotmetre's a l'arbitratge en dret previst en els arts. 11 i ss del Reglament del TLC, i van proposar per unanimitat a qui subscriu el present arbitratge. l'Esmentada proposició va ser acceptada per aquest àrbitre amb data 19 de novembre de 1999.
SEGON. Aquest àrbitre va citar per al tràmit de compareixença previst en la normativa reglamentària a les parts el dia 1 de desembre a les 9 hores. A l'esmentat acte van assistir D. JHG per la part empresarial i D. F.J. BC, D. BMR, D. MANC, D. TG, D. JM i D. JGT per la part treballadora. A preguntes d'aquest àrbitre les dues parts compareixents es van ratificar en les seves posicions i posteriorment, i a petició d'aquest àrbitre, van aportar la documentació que van considerar oportuna per a la defensa de les seves posicions (documentació que queda incorporada a l'expedient arbitral). En aquest tràmit la part treballadora va sostenir que les vacances no haurien de començar en dia festiu i que el plus de nocturnitat hauria d'abonar-se sobre taules salarials per dia treballat. Per part empresarial es va defensar l'aplicació literal del precepte convencional objecte de debat, en el primer litigi, i el càlcul del plus de nocturnitat sobre taules salarials per mensualitat.
TERCER. El litigi troba la seva raó de ser en el desacord de les parts sobre la interpretació dels arts. 11 i 23 del conveni col·lectiu d'empresa. Les qüestions sotmeses a l'arbitratge són les següents:
A tots aquests fets és d'aplicació la següent fonamentació jurídica, és a dir els següents
FONAMENTS DE DRET
PRIMER. Procedeix resoldre el litigi suscitat donant resposta per separat a les dues qüestions plantejades, doncs cada una d'elles té substantivitat i especificitat pròpia. Analitzem doncs les qüestions sotmeses al lleial saber i entendre d'aquest àrbitre.
Se centra el litigi plantejat, en primer lloc, en la interpretació de l'art. 11 del Conveni col·lectiu d'empresa. En l'esmentat precepte es disposa que el personal
gaudirà de "31 dies naturals de vacances anuals" i que a causa de les característiques dels serveis prestats per l'empresa el període de vacances "s'estableix en els mesos de Juliol i Agost de cada any, llevat d'acord a títol individual. Si per necessitats de l'empresa qualsevol treballador hagués de
gaudir el seu període de vacances fora d'aquestes dates se li compensarà amb 5 dies més de vacances".
La part treballadora ha al·legat que l'art. 11 ha de posar-se en relació amb l'art.9, en el que es disposa que "com regla general el personal afectat per aquest conveni
gaudirà del seu dia de descans setmanal en diumenge". Segons la seva tesi, si el període de vacances s'inicia en diumenge els treballadors perden un dia del període de vacances, qual és per exemple el supòsit del present any, ja que el dia 1 d'agost era diumenge. Es per això que es defensi que les vacances han d'iniciar-se sempre en dia laborable i que entenguin que a l'actual mes d'agost sols han
gaudit de 30 dies de vacances. Contràriament, la part empresarial argumenta que la dicció del precepte qüestionat és clara, ja que es refereix a 31 dies naturals de vacances i que aquestes es
gaudeixen amb caràcter general els mesos de juliol i agost; d'acollir-se la tesi defensada per la part treballadora, l'empresa al·lega que els treballadors tindrien un dia addicional de vacances i que això a més a més suposaria un cost econòmic per a l'empresa, atès que pel que fa a l'activitat que presta hauria de pagar el salari del treballador que prestés els seus serveis l'esmentat dia en substitució del que seguiria
gaudint del període de vacances. Al seu judici, aquest any s'ha respectat escrupolosament el precepte qüestionat, ja que s'han
gaudit els 31 dies del mes d'agost, tesi com s'acaba d'indicar que no comparteix la representació treballadora.
Per resoldre aquesta qüestió hauríem d'atenir-nos als termes que es manifesten tant a la normativa legal com a la convencional ara qüestionada, i examinar si existeix algun pronunciament judicial que pugui servir-nos de punt de referència; tot plegat amb estricta subjecció a la interpretació dels preceptes legals que marca l'art. 3.1 del Codi Civil. Doncs bé, de la dicció del precepte enjudiciat és clar i indubtable que el període de vacances s'ha fixat en dies naturals, i que
és per això que també haurien d'incloure's en l'esmentat període els dies festius (ja es tracti de diumenge o d'alguna o alguna de les 14 festivitats anuals) que es trobin compresos dins de l'esmentat període. En tal sentit s'ha manifestat reiteradament la doctrina judicial des de fa uns quants anys, servint per totes la cita de les sentències del desaparegut Tribunal Central de Treball de 31 de maig de 1985 i 21 de febrer de 1986, en les que s'afirma, resolent sobre litigis substancialment idèntics a la qüestió ara enjudiciada, que "al tractar-se de vacances referides a dies naturals, cada dia qualsevol que sigui el seu caràcter, festiu o no, entren dins del seu còmput", i que és indiferent que el primer dia del període de vacances sigui laborable o festiu, ja que "el seu còmput és de dies naturals i no hàbils". En els mateixos termes ha de resoldre's la qüestió si ens fixem en la dicció de l'art. 38.1 del Reial Decret Legislatiu 1/1995 de 24 de març pel que s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, ja que disposa que la durada mínima del període de vacances és de trenta dies naturals, el que tant a judici de la doctrina científica (Alonso Olea i Casas Baamonde, Palomeque López i Álvarez de la Rosa) com de la judicial implica que s'incloguin dins del període els diumenges i festius inclosos (poden consultar-se, entre altres, les sentències del TCT de 14 d'octubre de 1987 i 17 de març de 1988, i la Sentència de l'Audiència Nacional 55/1989). En suport de la tesi defensada en aquest laude pot portar-se a col·lació igualment l'art. 5.2 del Codi Civil que disposa que "en el còmput civil dels terminis no s'exclouen els dies inhàbils".
La tesi aquí exposada decaurà quan s'hagi posat en pràctica la possibilitat de pactar individualment amb cada treballador el període de vacances i el moment d'inici del gaudi, que certament podria ser fixada sempre en dia laborable i obviant l'inici en dia festiu. Sotmès com està aquest arbitro a un arbitratge en dret, ha de resoldre la qüestió en els termes més a dalt exposats, si bé pot suggerir a les parts que en el pròxim conveni col·lectiu pactin una nova regulació del període de vacances que aclareixi els dubtes aquí plantejades i disposi de forma clara i indubtable que el període de vacances ha d'iniciar-se o no, sempre en dia laborable. Mentrestant, tant el precepte ara enjudiciat com la normativa legal vigent (LET) i l'anterior (Llei de Relacions Laborals) es decanten per la referència del període de còmput del període de vacances a dies naturals i no única i exclusivament laborables.
SEGON. Procedeix a continuació entrar a resoldre la segona qüestió debatuda, qual és com ha de calcular-se el complement per treball nocturn, qüestió per a la que certament no ajuda la redacció esquemàtic de l'art. 23 del conveni sobre nocturnitat, en el que indica que "serà aplicat d'acord amb la legislació vigent".
A judici de la part treballadora, i així es manifesta i concreta en la documentació que es va fer arribar amb posterioritat a la celebració del tràmit de compareixença, el salari base diari ha d'incrementar-se en un 25 %; és a dir, si el salari base mensual d'un treballador amb la categoria professional de "conductor recollida" és de 107.365 ptes, el complement mensual a rebre per nocturnitat serà igual al resultat de multiplicar aquesta quantitat per 25 i dividir-la per 100, amb un resultat final de 26.841 ptes, sense que existissin diferències en la quantia d'aquell complement entre els treballadors amb la mateixa categoria professional i salari base.
Per part empresarial s'ha exposat que s'efectua un càlcul diferent per arribar a determinar la quantitat sobre la que s'aplicarà el recàrrec del 25 %; de tal forma, es part del salari base mensual que es multiplica pels dotze mesos i es divideix per 360 dies, el qual dóna un determinat resultat que denominarem x. A l'esmentat resultat se li ha de restar, sempre segons l'empresa, la retribució corresponent als dies no treballats, o el que és el mateix la dels 52 diumenges i 14 festius anuals. De l'esmentada resta s'obté un resultat que denominarem z, i és a aquest al que se li aplica el recàrrec del 25 %.
En definitiva, la qüestió objecte de debat se centra en l'aplicació del recàrrec del 25 % sobre el salari base calculat sense cap reducció o bé sobre el salari base calculat amb reducció dels dies que tenen la consideració de festius i en els que en principi no es presta activitat i per tant no es pot treballar en horari nocturn. Cap recordar que la normativa vigent a la qual es refereix l'art. 23 del conveni és l'art. 36.2 de la LET que, a diferència de la normativa anterior en la qual si es fixava expressament un recàrrec del 25 % sobre el salari base, sols disposa que la feina nocturn "tindrà una retribució específica que es determinarà en la negociació col·lectiva¼", si bé ha quedat plenament acreditat en el tramiti d'audiència que s'abona un complement del 25 % i que no es qüestiona de cap manera l'esmentat abonament sinó sols el mòdul de pagament de sobre el que s'ha d'aplicar. Ara bé, sí que és important destacar que la reforma de la LET operada el 1994 ha separat l'increment del salari de les hores treballades en període nocturn del salari base percebut pel treballador, si bé la inèrcia de nombrosos convenis anteriors porta a que el recàrrec es segueixi calculant sobre aquell. No hi ha, per tant, una obligació legal clara i indubtable per a la part empresarial d'abonar, en primer lloc, un recàrrec per al treball nocturn, i en segon lloc tampoc s'indica expressament que ha de calcular-se sobre el salari base, sinó que fins i tot podria ser una remuneració amb substantivitat i especificitat pròpia
Hem d'abordar què s'ha d'entendre per salari base, per el qual l'art. 26.3 de la LET, a més a més de remetre's a la negociació col·lectiva i en el seu cas el contracte individual, disposa que el que serà la retribució fixada per unitat de temps o d'obra, i la sentència del Tribunal Suprem de 23 de gener de 1991 disposa que el concepte retributiu de salari base "és en principi i fonamentalment aquell que en el conveni col·lectiu aplicable es comprèn sota aquesta denominació o la de sou base". No hi ha més gran concreció en l'art. 21 del conveni col·lectiu, en el que sols es disposa que el salari base i el plus conveni "serà el que quedi determinat per cada categoria per les taules salarials annexes". Cap recordar aquí que l'art. 4 del Decret de 17 d'agost de 1973 d'ordenació del salari definia el salari base com "la part de la retribució fixada per unitat de temps sense atendre a les circumstàncies que expressa l'article 5è".
La qüestió objecte de debat se centra a determinar si el recàrrec ha de percebre's en una quantia mensual concreta i determinada, a partir del la prèvia determinació de quin és el salari base, i la nostra conclusió és que sols pot ser remunerat com nocturn i amb el complement corresponent la feina realitzat en horari nocturn, doncs el contrari portaria, al límit, a una situació com la plantejada en la sentència de 15 d'abril de 1998 del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó, en el que "un treballador (activitat del qual no sigui nocturna per naturalesa) que realitzi treball nocturn durant un mes percebi el mateix, per tal plus, que un altre que faci sols una nit o part d'ella". Per la seva part la sentència de 5 d'octubre de 1987 del Tribunal Central de Treball estudia la possible aplicació del plus de nocturnitat als dies de descans i arriba a la conclusió per la qual l'increment retributiu del temps nocturn "s'estableix únicament pel que fa a les hores treballades durant la nit - des de les 22 hores a les 6 del matí - cosa que impedeix aplicar l'esmentat recàrrec a les hores diferents de les conceptuades com nocturnes i a extendre'l a d'altres remuneracions, màxim quan aquelles corresponen a dies de descans". Es per això que no pugui acceptar-se la tesi sostinguda per la part treballadora, doncs podria portar a situacions semblants, i certament no estimades per la norma, com les exposades en la sentència citada del 15 d'abril de 1998. A judici d'aquest àrbitre, sembla correcte el sistema de càlcul efectuat per l'empresa de deduir els dies no treballats per ser diumenges o festius, doncs difícilment podrà percebre's una remuneració per treball nocturn en un dia que no s'ha dut a terme activitat alguna. En el mateix sentit que la tesi defensada en el present laude es manifesta la sentència de la Sala 4º del Tribunal Suprem de 15 de setembre de 1995, en la que s'afirma que el plus de nocturnitat "és un complement salarial de lloc de treball, percepció del qual depèn exclusivament de l'exercici de l'activitat professional en el lloc assignat, donat el seu índole funcional i el seu caràcter no consolidable", i que l'esmentat complement "no es merita els dies de descans setmanal ni els festius".
Vist tot l'anteriorment exposat, i després de l'examen dels fets provats i els fonaments de dret que han de ser utilitzats en el present litigi, aquest àrbitre emet el següent
LAUDE ARBITRAL
PRIMER. L'art. 11 del conveni col·lectiu ha d'interpretar-se en el sentit que el període de vacances que es
gaudeix durant els mesos de juliol i agost ha de durar 31 dies naturals, sent indiferent als efectes de còmput que s'iniciï en dia festiu o laborable, llevat que existeixi acord individual amb un treballador per al gaudi en altres dates i en altres condicions.
SEGON. El recàrrec que s'han de pagar sobre el salari base s'ha de fer en els termes que fins al moment present ve efectuant la direcció de l'empresa, quedant oberta a les parts la possibilitat, si totes dues ho desitgen, de regular una altra forma de càlcul per via convencional.
El Laude únicament podrà recórrer-se davant els tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d'audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de set dies hàbils a comptar des de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar de l'àrbitre o àrbitres, l'aclariment d'algun dels punts d'aquell, que haurà de facilitar-se en el termini màxim de 10 dies hàbils.
El tràmit d'aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol·licitar de l'àrbitre o àrbitres, única i exclusivament, l'adequada matisació o aclariment d'algun dels punts continguts en el laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits en la resolució arbitral.
|
